L’Albufera

L’ALBUFERA, LA NIT DE SANT JOAN, A LA LLUM DE LA LLUNA. Cada capvespre, el millor espectable del món. La nit màgica de Sant Joan, a la meravella de l’Albufera. La nit del culte a la mare terra, l’adoració del sol amb el foc, les danses, els bon esperits navegant per l’aire, les pràctiques fetilleres, les aigües despertes plenes de salut–“Bany de sant Joan, salut per a tot l’any”- i virtut, dotant de joventut, bellesa i amor. I tot l’encís quan el sol se’n va a dormir, al crepuscle, quan la natura en estat pur ens regala un dels millors espectables de món. Al capvespre, sobre el “petit mar” (significat en àrab d’< البحيرة al-buhayra ), ofereix les seues més sublims imatges. Quan aquell “lluent, blau i llis, com un espill venecià” de Blasco Ibànez comença a vestir-se, a endiumenjar-se amb els colors més prodigiosos. Es tinta d’argent i de rosa i de violeta, el cel juga a passar de fosc a roig i de vermell a coure amb unes intensitats encegadores, que es reflecteixen a l’aigua i desorienten als nostres ulls, que no saben si estan en el llac o en el cel. Res no separa l’aigua de l’aire, com si volarem per una pau infinita. Tot és sorprenent, irreal, portentós. A.Ll.