La llacuna de Gallocanta

LA LLACUNA DE GALLOCANTA, LA DANSA DELS OCELLS.

A Daroca, emmurallada, alena l’Edat Mitja.

 

Quan s’anuncia la primavera, la Llacuna de Gallocanta ens regala un dels més sublims espectacles de la natura: les danses per l’aire de les grues. La de Gallocanta és una llacuna d’aigua salada de caràcter endorreic situada al centre del Sistema Ibèric. Amb 6.720 hectàrees de superfície, és el llac estepari més gran de la Península. Amb 1.000 metres d’altitud, té 7,7 km de longitud, 2,8 km d’amplada i una fondària màxima d’1,5 m. És una estació important per al pas de les aus migratòries, especialment de grues, que per desenes de milers, al final de l’hivern, descansen ací i, com diu Joaquin Araújo:” a cada instant alcen ones d’ales. I, sense atur, un cor de rares trompetades amb sordina impregna tots els racons fins fer-se una aiguada de so”. A.Ll.

Descripció

ITINERARI

 

21 FEBRER VALÈNCIA- DAROCA

Eixida a les 8.00h des de l’Institut Lluís Vives (vorera del carrer Xàtiva (8.30h des de l’Estació de Renfe de Sagunt). Visita de la ciutat de Daroca, una de les ciutats més singulars i monumentals d’Aragó, envoltada d’un complicat recinte de muralles (s. XIII al XVI), el castell Major islàmic, l’església de Sant Miquel, Sant Joan, Sant Domènec, la basílica de Santa Maria que conté els corporals del miracle esdevingut el 1276 a Llutxent (la Vall d’Albaida). Allotjament a Daroca.

 

22 FEBRER GALLOCANTA-VALÈNCIA

Ruta verda: recorregut de 3 hores pel pla envoltant la llacuna de Gallocanta. Sense dificultat.

Passarem pel poble de Gallocanta i pel calvari anirem a l’ermita de la Mare de Déu del Buen Recuerdo i acudint als observatoris de Reguera i Los Ojos, observant les danses i el vols de les grues del llac. Visita a pobles típics amb monuments d’arquitectura mudèjar de la comarca.

Ressenyes

Encara no hi ha ressenyes.

Sigueu els primers a ressenyar “La llacuna de Gallocanta”