Déu camina pel carrers

DÉU CAMINA PELS CARRERS. La veneració del misteri eucarístic aparegué al mo­ment del naixement del poble valencià, en completar-se la nostra nació. El 1264 el papa Urbà IV decretà la festa del Corpus i Joan XXII la universalitzà, el 1316, dispo­sant una processó teofòrica per tal de promoure el culte a l’hòstia consagrada i diluir els dubtes sembrats pels bons homes càtars. A ca nostra el 1355 els jurats de València convocaren per al 4 de juny, “una general i solemnial processó per la ciutat, en la qual sien i vagen tots los clergues i encara totes les gents”, convidant a “empaliar e enramar los enfronts de vostres albercs i netejar vostres carrers”. El poble l’envoltà amb els millors elements de la seua cultura, des d’enramades de ginesta i murtra, a danses de la fecunditat, de sàtirs degolladors, a gegants, primitius habitants de la terra, nanos, esperits de la na­tura, i, per ser temps de sega, els genis del blat, sota la forma de cuca-fera, bou, mulassa, tarasca, drac… A.LL.