Serra de Guara

El Parc Natural de la Serra i els Canons de Guara. El Parc Natural de la Serra i els Canons de Guara (en aragonès Parc natural d’a Serra i es Foces de Guara) és l’espai natural protegit més gran d’Aragó. Està a més protegit per la legislació europea com a LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i ZEPA (Zona Especial de Protecció per a les Aus). Els seus abundants dolines, balmes, turons, avencs i canons, a més dels malls i galeries subterrànies conformen un paisatge inigualable de vertigen i bellesa inqüestionable. Les grans rapinyaires europees es donen cita en les seves cingles inaccessibles, i en el fons de les valls, els innombrables jaciments d’art rupestre ens donen compte de la presència humana des del Neolític. Però és que a més els seus poblets ben conservats, la seva bella arquitectura tradicional, el sabor de les velles carrerons revirades i la seva contundent gastronomia i enologia converteixen aquest parc natural en un lloc que no pots deixar de visitar. No debades la Comissió Europea el 2013 li va atorgar el premi EDEN com un dels millors destinacions turístiques d’Europa.

Descripció

ITINERARI

 

Dia 12, dimecres. VALENCIA – ALQUEZAR
Sortida d’hora des de València cap a Alquezar, en plena Serra de Guara, on ens allotjarem. Dinar lliure en ruta.
A la tarda farem la famosa ruta de les Passarel·les del Rio Vero que ens descobreix els racons del riu Vero, penetrant en el canó de parets humides on plantes i animals s’han adaptat a viure i caminant sobre unes passarel·les per sobre de la seva llera. (2.1 km., 170 mts. De desnivell).

 

Dia 13, dijous. GUARA
Ens desplaçarem fins Rodellar per fer la ruta circular Mare de Déu del Castillo- Almàssera a Bierge – Salt de Bierge (5 km. 250 mts. De desnivell) des d’on tenim unes magnífiques vistes del tram final del canó de Mascún.
A la tarda visitarem a l’Almàssera i l’ermita de Sant Fructuós, amb els seus espectaculars pintures de transició romànic-gòtiques.

 

Dia 14, divendres. GUARA
Ens acostarem fins a la Presa de Vadiello per començar des d’allà una travessia de 5,2 quilòmetres i pràcticament sense desnivell per apropar-nos fins a les ermites de Sant Cosme. Sant Cosme és un eremitori que compta amb un conjunt d’ermites, algunes d’elles en estat ruïnós, entre les quals destaca la rupestre que li dóna nom, situada a l’abric d’una impressionant visera rocosa i adossada al conjunt de la casa de l’ermità i la casa palau dels Ducs de Villahermosa.
A la tarda visitarem un celler de la DO Somontano.

 

Dia 15, dissabte. GUARA
Dedicarem el matí a visitar dedicar un dia a visitar els abrics amb art rupestre del Tossal de Mallata. Per a això ens aproparem fins a l’impressionant mirador del riu Vero per fer una preciosa ruta d’2,2km. que ens acostarà fins a aquestes pintures rupestres que daten d’entre l’any 5.000 i l’any 1.500 abans de Crist. Aquest paratge espectacular és un veritable santuari de l’art rupestre.
A la tarda visitarem el poble de Lecina, amb una arquitectura tradicional molt conservada i unes espectaculars vistes al Pirineu. Finalment ens aproparem a visitar el seu Alzina Mil·lenària.
A la nit coneixerem Alquézar d’una altra manera, de la mà de “Alquézar compte al cas”, una inigualable manera de conèixer aquest poble, declarat com un dels més bonics d’Espanya. El misteri, l’humor, les velles tradicions locals i la seva acurada arquitectura tradicional es donen la mà en aquesta visita que et sorprendrà.

 

Dia 16, diumenge. ALQUEZAR-VALENCIA
Ja de tornada a València pararem a la localitat de Barbastre on visitarem el seu bell casc històric i podrem fer les compres d’última hora dels deliciosos productes d’aquesta terra.
Encara tindrem temps, després del dinar, de per uns minuts per conèixer un dels curiosos pous-font, en concret un dels més espectaculars, el pou font de Laluenga.

 

ENS ACOMPANYARÀ: JON GOÑI

PREU PER PERSONA: 475
SUPL. HAB. INDIV.- 95

 

INCLOU.

bus des de València
hotel *** en mitja pensió a Alquézar
Entrada al celler
Visita teatralitzada
assegurança de viatge

Ressenyes

Encara no hi ha ressenyes.

Sigueu els primers a ressenyar “Serra de Guara”