Ibi, fàbrica d’il·lusions

19 NOVEMBRE

IBI, FÀBRICA D’IL·LUSIONS
Onil, l’encís de les nines

Això va anar i era, fa molt de temps, un poblet en la soledat còsmica del secà. La seua exigua i estricta agricultura obligava la seua gent a emigrar o inventar treballs que donaren treball i vida a les vides. Una vegada del fred, de la neu, de l’hivern van engendrar un univers de gelats per a l’estiu. Una altra vegada, un llanterner, coneixedor dels secrets de la llanterneria, la fosa d’aixetes i la neteja d’instruments musicals, va tenir la idea de reproduir poalets, cassoletes, gresolets, setrillets, etc., per a evitar als pares i als avis la faena de manufacturar cada any els joguets que els Reis d’Orient regalaven als seus fills i néts. El poble va generar la indústria del joguet i va començar a créixer. I, sense força motriu natural, vencent una geografia difícil, estrangulat per muntanyes, va inundar el món de tartanetes de llanda, de nostàlgia i de primeres alegries, matriculava a Ibi els cotxets de llanda de tot l’univers i es va convertir en la primera potència aèria amb una immensa flota d’avionets. Ibi, Onil i Dénia, treballaven perquè la nit màgica del Reis les xiquetes i els xiquets tragueren al balcó les sabates i pronuncien la fórmula màgica: «Senyor rei, ja estic ací: / la palla i les garrofes per al seu rossí / i els joguets i les casques per a mi». I, així, trobar la quimera complida. Per a aquell instant milers de treballadors fabricaven il·lusions, fascinació i fantasia dels menuts i el goig dels grans. Retornaven els somnis: «Els reis d’Orient / porten coses a la gent; / quan els reis hauran passat, / seran les mares d’amagat». A.Ll.