FÚRIA DE TITANS – PASSEIG PER VALÈNCIA (29 SETEMBRE)

FURIA TITANS          29 SETEMBRE          

Un viatge personal per la València de l’escenografia barroca.

Un dels elements que donen singularitat a un teixit urbà són les seues escultures. València n’és plena. D’escultures, d’escenografies tronades, exagerades, sorprenents…Va passar en una de les èpoques més fecundes en estàtues: el barroc crepuscular. Aquell temps en què València volia ser Roma. I la religió i l’aristocràcia decadent s’entestaven a imitar la ciutat Eterna. És en aquell moment quan vingueren al Cap i Casal escultors impregnats de Roma. I portaren models escultòrics i programes iconogràfics que triomfaren en esglésies, ponts, façanes, oratoris…Ignasi Vergara sorgí d’aquest caldo de cultiu: ell i la seua família contribuïren a fer de València una ciutat plena de plecs, de torsions anatòmiques, d’angelets, de núvols matèrics, de llavis molsuts a l’Angelina Jolie… Un moment en la història en què l’aristocràcia començava a gastar-se molts diners en roba i complements…i passejaven en els Ferrari i els Porche de l’època. Ignasi Vergara va executar una de les portades escultòriques més estrafolàries i sorprenents d’Occident…El creador d’aquella façana acabà en un manicomi, oblidat i pintant en les parets de la seua cel·la: es deia Hipòlit Rovira. Ell, Ignasi Vergara, Alliprandi, Ponzanelli, Rudolf, Caputz, Bertesi…van concebre València com un gran escenari i la van decorar amb una obra decadent, crepuscular…Una ciutat en agonia entre l’ostentació barroca i l’equilibri acadèmic.

En aquesta ruta descobrirem voltes celestes ocultes plenes de déus pagans, la màquina més poderosa del segle XVIII a València, uns angelets plens de lascívia, l’inventor del conyac més ranci del món,  titans de mel, cossos Danone i torsions impossibles.