ALMANSA, EL MAL QUE, ENCARA, ALCANÇA. Fou cap a les 3 de la vesprada d’un emboirat i fred dilluns de Pasqua Florida que començà la batalla. Fou el 25 d’abril de 1707. Fou molt prop de les parets d’Almansa. Al principi, guanyaven els nostres. A les quatre la situació dels borbònics era perillosa, però donà un tomb i a les 5 Berwick, “lleno de glorioso sudor y polvo”, ja acaronava la victòria. Els nostres aliats avançaren –en excés- fins que la falca es transformà en trampa mortal. Una carnisseria; els morts de l’exèrcit maulet van ser uns 8.000 i més d’11.000 presoners. El Regne sobirà de València fou abolit “por derecho de conquista” i ocupat militarment. Quedà el record, gravat a sang i foc, de que “quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança”.