JOIES DEL ROMÀNIC DE NAVARRA

MONESTIR DE FITERO

La població de Fitero és una de les més meridionals de Navarra. Situada a 100 km de Pamplona, i entre 30 i 40 km de Tudela, Tarazona i Calahorra. Originariament, fou una fundació cistercenca al límit entre el regne de Castella, enfront de les fronteres amb Navarra i Aragó. A partir de 1373 es va integrar definitivament en Navarra.
MONESTIR DE SANTA MARIA LA REAL
Encara que els detalls de la seua fundació són controvertits, hi ha un acord general en el qual, Sant Raimundo de Fitero fou el primer abat del monestir des de la seua ubicació en Nienciebas a partir de 1141. Aquesta fundació inicial es va traslladar al seu actual emplaçament cap a 1152. En 1158, l’abat Raimundo i part de la comunitat funden l’ordre de Calatrava. Dona la impressió de què aquesta empresa suposa un enorme esforç per al monestir i el seu abat, que va morir pocs anys després. Tal volta fora necessari refundar el cenobi, vinculant-se aleshores al monestir gascó de l’Escala Dieu, com va ocórrer també al la Oliva i Veruela. Siga com siga, el monestir de Fitero va rebre el favor dels reis, de la noblesa local i de la santa sede, conformant un ampli domini patrimonial que facilitarà la construcció dels edificis les restes del qual anem a visitar. Com a referència cronològica final, el menys per al gran abacial, conservem la butla papal de 1247, que relaciona la seua construcció amb el patronatge de Rodrigo Ximenez de Rada i certifica la seua conclusió.
L’assentament humà al voltant del monestir arriba després. De fet no és fins al segle XV quan podem parlar de la seua existència. El seu creixement serà ràpid, i la convivència amb el monestir, sovint difícil. La població es va emancipar definitivament del cenobi després de les desamortitzacions de 1835. Aleshores, la gran església abacial es va convertir en parròquia de la vila baix l’advocació de Santa Maria la Real i la resta de dependències passaren a mans privades. Dels edificis alçats durant els segles XII i XIII sols ens ha arribat en bon estat la sala capitular; conservem restes més o menys representatives del dormitori, refectori i cuina. El claustre actual es va alçar ja al segle XI. La resta de dependències són posteriors.

MONESTIR  DE SANTA MARIA LA REAL DE LA OLIVA

Aquest imponent conjunt monumental es troba a uns 2 km a l’oest del nucli urbà de Carcastillo. D’època tardoromànica conserva el gran abacial, la sagristia, la sala capitular, l’escala del dormitori, el locutori, la sala dels monjos, la capella de San Jesucrist (antiga capella d’infermeria), la cuina, i la porteria; a més amés, ací i allí, subsisteixen vestigis de l’ala de l’enfermeria, del refectori, del dormitori i diverses canalitzacions. Les pandes del claustre són plenament gòtiques, el mateix que la portada; la resta de dependències i edificis es varen edificar en Edat Moderna.
Entre 1145 i 1147, el lloc de la Oliva figura en la documentació com una granja depenent de Santa Maria de Fitero, que va ser qui va fundar el seu cenobi l’incorpore a l’orde del Cister a través del Capítol General de 1151. Pocs anys després de la refundació de Fitero, va passar a dependre filialment del monestir gascó de L’Escale-Dieu (1162). La seua situació entre els regnes de Navarra i Aragó afavorira les donacions reials i el desenvolupament i consolidació d’un imporant patrimoni. Per a l’inici de les obres del nou monestir serà especialment rellevant la citada donació de la Villa de Carcastillo (1162 – 1164) realitzada pels reus de Navarra i Aragó per a que els monjos 2… edifiquen allí un monestir). Un antic pontuari apunta que l’església abacial es va consagrar en 1198 “34 anys després de la iniciada construcció”.
Després de les desamortitzacions del segle XIX, tot el conjunt va passar a mans privades, utilitzant com magatzems agrícoles i pedrera (destrucció del refectori). Declarat monument nacional en 1880, molt prompte es van iniciar llavors de conservació, amb l’objectiu d’introduir novament una comunitat religiosa. Després de restaurar-se la vida monàstica en 1927, l’església és va tornar a consagrar quatre anys després.
Finalment la comunitat monàstica va construir unes noves dependències al sur de l’església, deixant les estructures medievals per a la seu rehabilitació i visita turística.

 

UJUÉ

A uns 53 km de Pamplona, la seua silueta és perfectament visible des d’Olite (18km), encara que el seu pas per carretera el farem passant per Sant Martin de Unx (8km). Aquesta pintoresca població de la Navarra mitja és una de les que millor il·lustren el que va poder ser la vida quotidiana de les dones i homes que habitaren les nostres terres des de l’antiguitat fins la Baixa edat mitjana.

ESGLÉSIA DE SANTA MARÍA

Després de les últimes excavacions realitzades al temple amb motiu de la recent rehabilitació integral del Santuari (les obres acabaren en 2010) son nombroses les dades històriques que combinades amb la documentació ja coneguda completen una història apassionant del santuari i la seua població, La excavació del paviment de la capçalera romànica ha aportat un conjunt d’informacions d’interès excepcional. La intervenció va començar desmuntant allò afegit al segle XX fins arribar a les lloses de l’Edat Moderna. Al darrere es va descobrir un sol tardo medieval, seguit d’un paviment de terra batuda similar al de la nau gòtica i, per tant, datable del segle XIV. Per baix, per fi, va aflorar el paviment romànic compost per una capa entre 5 i 10cm. Però encara no s’havia arribat a la roca. Havia de seguir descendint, com un ascensor en el temps, als soterranis de la història de la roca. Baix el sol romànic es va comprovar que la parcel·la havia estat anivellada i cimentada sobre una església preromànica, amb triple capçalera recta. A un nivell anterior, ja sobre la mateixa roca es varen localitzar un conjunt de tombes, algunes antropomorfes, datades per radio carbono entre els primers anys del segle X i el primer terç del XI. Era el final? No. Els arqueòlegs  observaren que les sepultures receptaven el perímetre d’una xicoteta construcció rectangular (3’5 x 2’5m) entre les restes del qual van aparèixer fragments de ceràmica de tradició celtibera (ii Edat de Ferro) de Terra Sigillata Hispanica (segles I-III d.C) i de Terra Sigillata Tardia (segles IV – VI d.C). Aquestos registres permetren situar l’edifici entre els segles V i VII. Els soterraments perimetrals suggereixen un ús litúrgic alt medieval i probablement també anterior, tal volta associat a un ús funerari i oratori romà. Constatem, en suma, que l’espai que ara xafem ha estat utilitzat com a referent religios per generacions i generacions de persones des de l’antiguitat romana fins hui en dia. En trobem a un lloc sagrat, davant una muntanya sagrada.

La documentació acaba per concretar el panorama de l’assumpte. Per al cronista andalusí Al-Himyari (segleXII) “ altra localitat de nom Santa María, és la primera de les fortaleses que formen part del sistema de defensa de Pamplona. Es la que està construïda amb més solides i ocupa la posició més elevada. Està construïda en una l’atura que domina el riu Aragó, a una distancia de tres milles d’aquest riu”. Es basa en referències que podem situar a mitjans del

 

segle X. A partir de la segona meitat del segle següent comencem a coneixer els noms dels tenents del castell (Eneko Sanz, Garcia Jimenez, Jimeno Garces, Fortún Lopez e Iñigo Fortuñones). Tradicionalment, és considera que Sancho Ramirez va dotar a la població de furs en 1076. El mateix monarca, al dotar en 1089 l’església de Funes, afirma que “edifiquem l’església de la Mare de Deu, Santa Maria de Ujue amb els seus delmes, primícies, oblacions, i amb tots els seus drets integres, amb la fi de que siguin per al servici de Deu i de la seua mare Santa Maria”.

En 1093 va donar aquesta església i moltes altres al monestir de Montearagón, baix la seua jurisdicció eclesiàstica. El segle XV va ser una època de gran floriment artístic i devocional per al santuari, gracies al mecenatge e impuls que va protagonitzar la família real. Aleshores adoptarà el seu bell i pintoresc estil gòtic.

 

 LA VALDORVA

SANT PEDRO DE ETXANO

La preciosa església de San Pedro de Echano és troba completament aïllada, al fons d’una xicoteta vall molt pròxima al embassament de Maidaga. Dista d’Olóriz poc més de 2km en direcció nord-est. Al nord de l’ermita va estar en l’Edat Mitja el lloc d’Echano, despoblat al segle XV. San Pedro fou sempre un temple de propietat particular gestionat per una cofradia. Encara al segle XVI el seu Abad era nombrat per el senyor del lloc. L’edifici fou restaurat en els anys setanta del segle passat. Anem a visitar un temple molt especial. Cal prendre-s’ho en calma. Els rics i originals repertoris que anem a observar en la portada nord i en la seua impressionant col·lecció de canelobres, van apuntar a una increïble excepcionalitat.

ORISOAIN – IGLESIA DE SAN MARTIN

Ens trobem davant un edifici de planta única i capçalera semicircular. L’interior resulta més monumental d’allò habitual. Efectivament, les seues mesures superen les mesures de les esglésies rurals del romànic de Navarra. A més a més, una escala recta als peus de l’abscís ens condueix a les entranyes del temple, a la roca, als seus cements, a la bella e intima cripta que serveix de basament a la capella major.

El romànic navarrès ha conservat solament 4 criptes, totes elles pròximes. Les podem visitar en Leire, Gallipiezo, San Martín de Unx i Orisoain

 

HORREO DE IRACHETA

Iracheta és troba al centre de la Valdorba, a 37km de Pamplona. En el 1141 fou donat pel rei Gracia Ramirez el Restaurador al monestir de Irache. En 1252 és documenten en el seu terme un hospital de peregrins i un convent adossat, propietat els dos de l’encomanda sanjuantista de Leache.

Iracheta conserva un interessant horreo de silleria, únic a Navarra.

IGLESIA DEL SANTO CRISTO DE CATALÁIN – GARÍNOAIN

La població de Garínoain, a uns 26km al sud de Pamplona, es troba a l’extrem occidental de la Valdorba. Allunyats del nucli urbà, però dintre el seu ampli terme municipal, és van conservar dos edificis romànics de diferents ús i transcendència.

Quasi a 2km cap a l’est, en direcció a Leoz, trobem el conjunt monumental del Sant Crist de Catalaín, de profunda vinculació espiritual i festiva en la comarca. Apareix èn la documentació per primera vegada en març de 1203; aleshores Sancho VII el Fort el dona a l’hospital de Roncesvalles; quatre anys desprès Jimeno i Miguel de Garínoain repeteixen la donació.

L’església fou restaurada en els anys 70 del segle passat, i el recinte medieval del costat meridional va concloure la seua rehabilitació en els primers anys de l’actual. La primera intervenció va refer l’interior del temple, amb una nova coberta de fusta a dos aigües per la nau. El resultat recrea l’aspecte projectat inicialment per al temple. Les seues dimensions son amplies. Es divideix en tres espais diferenciats; la nou, pràcticament sense articulació i molt refeta, el cimbori rectangular de remat superior barroc, i la capella absidal, mes estreta. La seua bòveda de forn és tal volta l’única coberta original del selge XII.

 OLLETA – IGLESIA NUESTRA SEÑORA DE LA ASUNCIÓN

Aquesta xicoteta població del extrem sud-est de la Valdorba es troba a 57km de Pamplona. En un bell paratge al peu alt de Lerga, a poca distancia tant de Valdeaibar com de San Martin de Unx. Durant el segle XIII figura un lloc de senyoriu realengo.

En l’edat Mitjana, l’esglèsia deu d’estar vinculada a l’orden dels Hospitalaris de San Juan de Jerusalem. En 1956, en el curs de la neteja del lluit interior, es trobaren varis conjunts de pintures murals gòtiques, que s’arrancaren i es depositaren en el Museu de Pamplona. L’emplaçament de l’esglèsia resulta bell i pintoresc. Es situa  sobre la parcela que delimiten en la unió del riu Sansoáin i el seu afluent el barranc de Lerga. La comunicació natural amb el centre del poble es realitza a traves d’un pont medieval que, associat aun paisatge baix un edifici de vivendes, en condueix a la façana nord.

 

ESTELLA

La ciutat d’Estella, capçalera de la merindad del seu nom, es tal volta la ciutat de Navarra de patrimoni romànic més ric i variat. Si atenem a les restes conservades, es la verdadera capital. A més a més del monestir benedictí de Irache, en Ayegui, a escasos 2km, conserva les esglésies de San Pedro de la Rua, San Miguel, Santa Maria Jus del Castillo, Nuestra Senñora de Rocamador, el Santo Sepulcro i el Palau romànic de la Rua.

MONESTIR DE IRATXE

Hospital de pelegrins, universitat, hospital de guerra i col·legi de religiosos. Aquestes són les diferents funcions que el monestir de Iratxe ha anat albergant al llarg de la història i que li han convertit en un dels conjunts monumentals més importants de Navarra.

La seva localització en el camí de Sant Jaume, en les proximitats de Estella-Lizarra, li fan ser parada obligada de pelegrins i amics de la Ruta Jacobea, amb els qui et creuaràs en la teva visita a aquest monestir que els benedictinosvan començar a construir en la segona meitat del segle XI sobre un altre anterior del segle VIII.

El recorregut per l’església romànica (XII), el claustre plateresc, la torre d’estil herreriano i altres dependències construïdes entre els segles XVI-XIX et permetran conèixer la història d’aquest conjunt monumental deshabitat des de 1985.

SANTA MARIA LA REAL DE IRANZU

Ocult a la verda vall de Yerri, en una zona apartada entre muntanyes, es troba el monestir de Santa María de Irantzu, grandiosa abadia cistercenca construïda entre els segles XII i XIV.
El seu claustre gòtic, elegant i auster, és un dels racons més bells del monestir, que convida a descobrir les diferents dependències del cenobi reformat en 1942.
Una atmosfera gojosa de pau i serenitat convida al repòs de l’esperit i a la reflexió en tot el conjunt. No perdis l’oportunitat de conversar tranquil·lament amb els pares teatins, pedres vives d’aquest monestir, o d’asseure’t en silenci al costat de la font del claustre.

Després de la visita, gaudeix del bell entorn natural d’una vall semisalvatge amb pous d’aigua cristal·lines, i passeja per la senda que remunta el canó excavat pel riu Iranzu, als peus de la serra de Andía.

 

IGLESIA LA MADRE DE DIOS DE EUNATE

Hi ha els qui ho assenyalen com a punt on conflueixen les forces tel·lúriques, potser pel fet que estigui aixecat en el qual avui és el mateix centre de Navarra, encara que no ho era en el temps de la seva construcció. No hi ha estudi o demostració alguna que corrobori aquesta afirmació. Uns altres ho vesteixen de misteri, alguna cosa molt comú dels enclavaments del camí jacobeu, o amb un halo esotèric propiciat pels picapedrers que van omplir les seves pedres de signes i símbols, o pel fet del seu més que dubtosa vinculació a l’Ordre dels Templaris.
Es mire amb els ulls que es mire, la veritat és que Eunate és especial. I ho és no només per la seva ubicació enmig del camp, o per la singularitat de la seua arquitectura. Ho és, no perquè, diuen, “té una mica de misteriós” o perquè alguns li atribueixen certes energies… Eunate és especial perquè va ser fet amb i per al silenci, perquè transmet pau. És un lloc en calma, “música callada, solitud sonora” que diria Juan de la Creu.
Pels quals creiem segueix sent un lloc que convida a orar, doncs para això es va construir. Un lloc de trobada amb Jesús, sempre present, i amb María, la Verge de Eunate, que són per a nosaltres la veritable força, l’energia, la llum, el misteri…

 

PUENTE LA REINA

Puente la Reina, “encreuament de camins”, vila medieval en la qual es fonen les dues vies principals del Camí de Santiago, és una dels enclavaments de major sentit compostelano situats a Navarra.

El continu tràfec de pelegrins, les petxines i bàculs formen part del paisatge urbà d’aquesta vila, magnífic exemple de “poble-calli”, situada a 24 quilòmetres de Pamplona.

Caminar pels seus empedradas rúas Crucifix i Major es converteix en un agradable exercici que et permetrà descobrir joies arquitectòniques com les esglésies del crucifico, Santiago i Sant Pere, i bells edificis esquitxats de detalls d’influència jacobea.

Però, sens dubte, el pont romànic sobre el riu Arga serà el que més et sorprendrà. És un dels exemples romànics més bells i senyorials de la ruta jacobea i el que dóna nom a aquesta vila, d’amb prou feines 2.500 habitants, propera a altres punts d’interés turístic com Eunate, Andelos i el Cèrcol de Artajona.

 

MONESTIR DE LEIRE

Situat al peu de la serra de la qual pren el nom, a 50 quilòmetres de Pamplona i a 16 quilòmetres de Sangüesa, el monestir de Leyreamaga magnífics tresors com la cripta del segle XI, la volta gòtica o la “Porta Speciosa”, un perfecte pòrtic romànic del segle XII.

Una atmosfera de pau i serenitat que convida al repòs de l’esperit, a la reflexió i a la pau interior; una arquitectura austera, que cristal·litza en els murs una part important de la història, la cultura, l’art i el pensament; una sorprenent naturalesa que convida al passeig i a la meditació; colpidors cants gregorians; i la conversa amb els monjos benedictinos són alguns dels atractius que romandran en la teva memòria després de visitar el monestir de San Salvador de Leyre.Un dels conjunts monumentals més atractius i entranyables de Navarra. I tomba de reis navarresos.

SANGÜESA

Fronterera i jacobea, hospitalària i monumental, Sangüesa és mescla de muntanya i ribera, una ciutat per contemplar i viure.

Situada a 44 quilòmetres de Pamplona i amb poc més de 5000 habitants, la ciutat més important de la Navarresa mitjana oriental és coneguda pel camí de Sant Jaume i per una de les seves joies arquitectòniques: la portada de l’església de Santa María, cim del romànic i monument nacional.

Interessants edificis civils, esglésies i convents evoquen èpoques d’esplendor i descobreixen una ciutat lligada a les seves tradicions. Aquí té lloc, cada 6 de gener, l’Acte Sacramental dels Reis Mags, un dels cinc que es conserven a Espanya.

Deja un comentario

HORARI D’OFICINA

De dilluns a divendres de 9:30 a 13:30 h i de 16:00 a 19:00 h

(Divendres per la vesprada tancat)

C. Periodista Azzati, 5, 2n, 3B · 46002 · València
96 351 12 74 · reserves@esplaiviatges.com · www.esplaiviatges.com

Necesites ajuda?

Nosaltres et telefonem





Nom:

Telèfon:

made by mODUSoPERANDI Publicidad